Editorial: Aqüifers poc mediàtics
Els aqüifers profunds de la Vall Baixa del Delta del Llobregat s'empren actualment com a solució immediata per a pal·liar els efectes de la sequera a la xarxa metropolitana. És un fet que apareix en poques informacions de l’actualitat mediàtica. Cal apuntar que els nivells d'extracció, 20 hectòmetres cúbics més del normal des de gener, són majors que el màxim que estableix el Decret de Sequera per a la situació d'excepcionalitat II, en la que es troba la zona metropolitana.
Mentre a les altes esferes institucionals es debatia entre Segre, Ebre o Roine, calia actuar: la solució 'idònia' es va trobar en els aqüífers del Delta. Els mateixos que només abasteixen a la població pratenca del 50% de l'aigua de què gaudim ja que, de moment, alguns pous estan massa salinitzats. Curiosament, l'altre meitat de les aixetes del Prat viuen de l'aigua provinent de la xarxa metropolitana, i aquesta és la que necessita ara les extraccions dels aqüífers. Aquesta és la paradoxa que, ara per ara, s'accepta com a mesura d'urgència.
D'altra banda, els ciutadans del Prat mantenen un nivell despesa d'aigua molt positiu: uns 102 litres per habitant i dia, a només 2 litres del que es considera un consum eficient i responsable. La societat pratenca dóna una mostra més del seu civisme i cal reconèixer l'èxit de les campanyes de conscienciació en aquest àmbit per part de l'administració a la nostra ciutat.
Vistes aquestes dades, és just per als pratencs que els pous que els podrien abastir totalment de recursos hídrics no ho facin? No ho sembla del tot, però cal comprendre que ens trobem en una situació d'excepció, amb sequera i els pous contaminats. Esperem que el bon treball conjunt d'institucions i ciutadania continüi. Ara li toca a les administracions: El Prat ja espera les dues plantes de tractament d'aigua que permetin l'autoabastament. Haurien d'arribar de la mà de la dessalinitzadora.
